Parc Arqueològic de Carranque i Esquivias.
Continua el viatge per terres de Toledo
Podem començar hui avisant que tampoc hem pogut jugar a futbol a la pista de gespa artificial perquè altra volta s'ha posat a ploure per la vesprada a l'arribada a l'alberg de Layos.
Aquest matí el que podem dir es que hem passat molt de fred visitant el parc arqueològic de Carranque enmig de tota la planura de la Manxa on no hi havia ni una sola muntanyeta que parara un poquet la intensitat del vent. El vent era molt gelat encara que tots i totes anàvem ben abrigats amb les nostres jaquetes a les que els companys i companyes d'Adra els anomenen "el saquetón".
El parc arqueològic és una troballa de fa uns 26 anys quan enmig d'uns bancals d'hortalisses una família del poble va descobrir casualment una sèrie de mosaics a terra. Després de treballar aquest últims 26 anys els arqueòlegs han tret a la llum una casa romana del s IV. Aquesta casa forma part d'un conjunt de tres edificis on destaca un mausoleu i el que seria una basílica o centre religiós.
Tot el conjunt arqueològic va passar molts anys abandonats i al final va ser cobert per terra de bancal i abandonat fins la seua troballa.
El que més destaca de la casa trobada són el gran conjunt de mosaics construïts amb xicotets trossets de pedra de colors. Ens diuen que és un dels conjunts de mosaics més important del món romà a Hispania.
Després ens desplacem fins al poble d'Esquivias on Cervantes va treballar per escriure "Don Quijote de la Manxa". Cervantes viu en aquest poble perquè la seua dona era natural d'ací. La casa museu és la seua autèntica vivenda i la guia ens explica totes les seues habitacions i que Cervantes va pensar en la seua novel·la a partir de les coses que li contaven els veïns del poble sobre un personatge que sols feia que llegir i llegir llibres de cavalleria.
Molts noms dels que apareixen al llibre són original d'Esquivias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada