La Castanyera en Benimarfull

Tots els anys, per la tardor, arriben les Castanyeres al nostre col·legi portant castanyes torrades que ens mengen tots junts.

Però abans, tots els alumnes hem tingut que superar una gimkana per aconseguir les peces del puzzle i poder montar-lo entre tots com a prova final. 

Després hem cantat la cançó de la castanyera per tal de que vingueren i poder menjar així castanyes.

I per fí han arribat!

Tots hem menjat castanyes i altres fruïts de la tardor que ens han portat les mares.

I per acabar, els alumnes més majors, Àngel i Andrea ens han respresentat un teatre molt divertit sobre la Castanyera.

Ací tinguem algunes fotos d'aquesta vesprada:

Els mestres del ARCE es reunixen a Planes

Este divendres hem fet la reunió d'aquest curs a Planes dins del Projecte ARCE que estem treballant juntament amb els centres Rincón de Castilla de Guadalajara i Gándara Sofán de A Coruña.


Va ser una reunió molt intensa en la que vam acordar molts aspectes organitzatius sobre les activitats a realitzar aquest curs com la finalització del conte viatger, la creació d'un fitxer amb flora i fauna autòctona, festes tradicionals a treballar i sobretot el viatge que farem a final de curs a Galicia.


I també van tractar la possibilitat de demanar un prórroga per a continuar amb el projecte el curs que ve, ja que té una durada de dos anys i aquest es l'últim.

L'Encantada després de les plujes

Presentació de la classe dels Gatets de Planes (Infantil)

Hola a tots! Sóm la classe dels gatets del CRA L´Encantada de Planes. Sóm 7 amics i amigues de 4 anys i altres 7 amics i amigues de 5 anys. La nostra mestra es diu Clara i junts anem a aprendre moltes coses i a passar-ho mooolt bé!!

Presentació de la Classe dels Cavalls (Infantil)

HOLA  A TOTS I A TOTES!!

 LA CLASSE DE 3 ANYS  ES PRESENTA:

SIGUEM LA CLASSE DELS CAVALLS I ESTEM APRENENT MOLTES COSES DELLS:

LES PARTS DEL CAVALL, QUÉ MENGEN, CÓM CAMINEN,…

Gràcies Carlos!

El Joc de la Pluja (en castellà)

JUEGO DE LA LLUVIA

Los días de lluvia representaban un problema para mis clases de educación física, como creo que les pasará a muchos profesores que por desgracia no tienen gimnasio en sus centros.

Así que además de las clásicas fichas para trabajar el área a nivel teórico me propuse idear una actividad que resultara variada y atractiva para estos días, y de esta manera pudiera combinarla con las fichas

 Así nació el Juego de la Lluvia. Este juego se basa en el Juego de la Oca de toda la vida, con un tablero en el que cada casilla es una gota y en el que se deben realizar diferentes acciones según la casilla en que se caiga.

Por lo que hace a su organización, se divide a la clase en equipos de unos 6 jugadores y cada vez tira el dado uno de cada equipo, si les toca hacer una acción y consiguen el objetivo  de la misma se quedan donde han llegado con la tirada, si no lo consiguen vuelven atrás el número que habían sacado en el dado. Gana el primer equipo que llega al 30.

En algunas pruebas se necesita que un miembro del equipo contrario participe, para evitar problemas este siempre será al que le toque tirar cuando sea el turno de su equipo.

Hay casillas de tres tipos que explico a continuación:

SORPRESA: simplemente se levanta una tarjeta de las de SORPRESA y se lleva la ficha donde indica. (Avanza 1, Retrocede 3, Sitúate en la casilla 15,…)

ADIVINA: se levanta una de estas tarjetas en las que puede haber escrito un deporte o un oficio y el alumno al que le ha tocado ha de representarlo mediante el movimiento, sin hablar ni articular sonido y su equipo debe adivinar de que se trata dentro del tiempo marcado.

PRUEBA: en estas tarjetas hay escritas pruebas muy variadas que ha de realizar el alumno al que le ha tocado. Estas pruebas son:

• Piedra, papel y tijeras: contra el miembro del otro equipo al que le toca lanzar después.
• Pares y nones: igual que la anterior.
• Dibujo en la pizarra: el profesor le dice al alumno un objeto en voz baja y lo ha de dibujar en la pizarra para que su equipo adivina que es en un tiempo concreto.
• Dibujo invisible: igual que el anterior pero el dibujo se hace en el aire con el dedo índice.
• Prohibida pronunciar: le decimos al alumno un objeto que deben adivinar sus compañeros, pero hay una vocal que no puede decir en ninguna de las palabras que utilice en su explicación, si lo hace pierde.
• Pasa el bolígrafo: todo el equipo, uno al lado del otro han de pasarse un bolígrafo de mano en mano, que solo puede colocarse en los dorsos de sus manos. Si cae pierde.
• ¿Quién ha sido?: el alumno al que le ha tocado se coloca de espaldas al equipo adversario y uno de este equipo emite un pequeño sonido cambiando la voz para confundirle. El alumno que ha salido ha de tratar de adivinar que miembro del equipo contrario ha sido.
• ¿Qué han cambiado de sitio?: sentados en la mesa una a continuación de otro con dos objetos colocados enfrente de cada uno de ellos. El alumno al que le ha tocado esta prueba tiene 20 segundos para memorizar los objetos y después se gira. En este momento el equipo contrario cambia un objeto por otro y el alumno girado vuelve a mirar para adivinar que dos objetos se han cambiado.
• ¿En qué mano está?: adivinar en qué mano ha escondido un trozo de tiza un compañero del otro equipo.

Halloween en L'Alqueria

Escoles viatgeres 6 de novembre de 2011. Toledo.

Toledo monumental i cultural

Ens hem alçat hui un poc abans per poder arribar més prompte a la capital i poder gaudir de tota la monumentalitat d'aquesta ciutat.

Primer l'autobús ens ha portat per fora de la ciutat per veure les seues espectaculars vistes ja que hui hem tingut sort i no estava plovent.

No plovia, però, un espectacular fred ens esperava quan hem baixat de l'autobús per caminar per tots els carrers estrets, xicotets i costeruts per on corria un aire que deixava la cara a punt per a que hui no isquera cap arruga.

El guia d'avui ens ha explicat la quantitat de gent que ha viscut a Toledo i la importància de la ciutat fins que al segle XVI el rei va decidir traslladar la capital del regne a Madrid i això va fer que la ciutat es quedara quasi buida. Els àrabs i jueus poblaren Toledo i deixaren la seua empenta per tots els llocs, inclús en el llenguatge i moltes paraules actuals del castellà ens arriben des d'aquestes dues cultures que van passar a un segon lloc quan els cristians van conquistar totes les terres després de que els musulmans visqueren més de 400 anys en aquesta ciutat.

Hem vist els ponts d'Alcàntara i San Martín i ens hem endinsat al casc històric pel costat de la Mesquita de "El Cristo de la Luz", on el guia ens ha explicat la llegenda de per què té aquest nom. Els vostres companys i companyes us la contaran quan arriben a casa. Totes les explicacions les seguim amb atenció encara que hui el fred ens gelava les orelles.

També hem vist com a cada porta i carrer estret tenien la seua forma de defensar-se del continus atacs de tots aquells que volien conquerir la ciutat. Ah! i la major defensa estava amb el riu Tajo que li pega la volta sencera a tota la població i que era una barrera natural davant de qualsevol atac exterior.

Després d'esmorzar sobre la marxa hem arribat a la sinagoga de "El Tránsito". Aquest temple jueu és una meravella de construcció on destaquen tots els adorns amb algeps per totes les altes parets que la formen.

Dins d'aquesta sinagoga hem gaudit d'un concert de música sefardí amb les flautes com a instrument de vent, les guitarres i mandoles de la família de corda i diversos panderos i panderetes de la percussió.

Quan ha acabat el concert hem baixat per les costeres de la ciutat fins la vora del riu Tajo i caminant 45 minuts per la seua vorera arribem al pont de San Martín que hem de creuar perquè el restaurant està a l'altre costat. Un magnífic dinar que ens ajuda a recuperar-se de tot el matí caminant.

En acabar de dinar altra volta entrem dins de la ciutat per anar a veure l'espectacular catedral de Toledo. Encara que és d'estil gòtic, presenta diferents estils arquitectònics ja que van tardar molts anys en construir-la.

Quan acabem la visita ja tenim temps lliures per anar de tendes i comprar records i regals per a casa. Què ens hauran comprat? Hauran pensat en tots? Hauran pensat en comprar-se coses per a d'ells? Ja falta poc per esbrinar-ho.

Escoles viatgeres 5 de novembre de 2011.

Parc Arqueològic de Carranque i Esquivias.

Continua el viatge per terres de Toledo

Podem començar hui avisant que tampoc hem pogut jugar a futbol a la pista de gespa artificial perquè altra volta s'ha posat a ploure per la vesprada a l'arribada a l'alberg de Layos.

Aquest matí el que podem dir es que hem passat molt de fred visitant el parc arqueològic de Carranque enmig de tota la planura de la Manxa on no hi havia ni una sola muntanyeta que parara un poquet la intensitat del vent. El vent era molt gelat encara que tots i totes anàvem ben abrigats amb les nostres jaquetes a les que els companys i companyes d'Adra els anomenen "el saquetón".

El parc arqueològic és una troballa de fa uns 26 anys quan enmig d'uns bancals d'hortalisses una família del poble va descobrir casualment una sèrie de mosaics a terra. Després de treballar aquest últims 26 anys els arqueòlegs han tret a la llum una casa romana del s IV. Aquesta casa forma part d'un conjunt de tres edificis on destaca un mausoleu i el que seria una basílica o centre religiós.

Tot el conjunt arqueològic va passar molts anys abandonats i al final va ser cobert per terra de bancal i abandonat fins la seua troballa.

El que més destaca de la casa trobada són el gran conjunt de mosaics construïts amb xicotets trossets de pedra de colors. Ens diuen que és un dels conjunts de mosaics més important del món romà a Hispania.

Després ens desplacem fins al poble d'Esquivias on Cervantes va treballar per escriure "Don Quijote de la Manxa". Cervantes viu en aquest poble perquè la seua dona era natural d'ací. La casa museu és la seua autèntica vivenda i la guia ens explica totes les seues habitacions i que Cervantes va pensar en la seua novel·la a partir de les coses que li contaven els veïns del poble sobre un personatge que sols feia que llegir i llegir llibres de cavalleria.

Molts noms dels que apareixen al llibre són original d'Esquivias.

Escoles viatgeres 4 de novembre de 2011. Consuegra.

Escoles Viatgeres

Continuem el nostre viatge per Toledo amb els companys i companyes d'Adra i de Gijón.

Hui podem resumir en 5 paraules: Tot el dia està plovent!!

L'aigua ens ha obligat a fer les visites molt ràpides i no poder gaudir de les boniques coses que hem vist hui, la terra original de "Don Quijote de la Manxa".

Hem estat en Consuegra visitant el seu bonic castell i sales interiors, però, sense poder veure bé els seus exteriors emmurallats. També hem entrat dins d'un moli de vent i ens han explicat el seu funcionament.

Sabíeu que tota la teulada d'un molí de vent pot girar completament buscant la millor orientació per a les seues aspes? La teulada es fa girar des de fora amb una travessa molt gran de fusta que va per damunt de un cercle de fusta també. Per a fer menys força s'engrassa tot i vaja més fàcil fregant una peça sobre l'altra.

El paisatge de la Manxa és completament diferent al nostre. Tot és una planura que no s'acaba mai i els pobles estan molt lluny uns dels altres. Açò és una observació feta per Yolanda en el treball del quadern de viatge hui.

Com ha estat plovent ens hem trobat una festa al restaurant on hem dinat ja que el nostre coordinador ens ha posat música i hem passat una estona molt divertida ballant tots i totes. 

Ja per la vesprada hem vist una panoràmica de la ciutat de Toledo des de l'autobús i hem tornat a l'alberg on hem anat a visitar una quadra de cavalls de muntar. L'escola d'equitació té més de 40 cavalls.

Demà més, si podem.

Escoles viatgeres 3 de Novembre

Escoles Viatgeres a la Natura.

Al llarg del dia d'avui ens hem dedicat a conèixer millor el que s'anomena la comarca dels "Montes de Toledo" i que ix a tots els mapes de geografia o de cone.

Hem estat en un centre d'interpretació i aula de natura anomenada " El borril". En aquest centre ens han explicat l'ecosistema de bosc mediterrani que forma aquesta comarca i que es basa en el roure i les seues bellotes, així també com de l'alcorànic (alcornoque) i del qual s'extrau el suro per fer els taps de les botelles de vidre per al vi.

Aquest bosc mediterrani forma un ecosistema que l'home ha canviat moltíssim en els darrers 50 anys i l'han convertit en un bosc no sostenible en el seu desenvolupament, cosa que en els mil·lennis anteriors no havia passat. Actualment es tracta, conforme ens han explicat, en tornar a tindre un ecosistema d'acord amb un desenvolupament sostenible que no contamine i no destrosse la natura.

També hem vist animals d'aquest ecosistema com cérvols, cabres, raboses, perdius, porcs senglars, conills i molts més, com alguna àguila imperial.

Tot el dia hem estat a la serra i després s'ha posat a ploure i ja hem tornat a l'alberg on ens ha donat temps a jugar i completar el quadern de viatge.

Demà anirem a vore els molins més famosos de la Manxa i alguna aventura de Don Quijote.

Primer dia en les Escoles Viatgeres

Tot el viatge ha discorregut de manera perfecta. Després de muntar a les 11'15 h a Villena hem arribat puntualment a l'estació d'Atocha a Madrid.

Hem dinat al passatge de les tortugues de l'entrada de l'estació i després ens ha costat un poc trobar l'autobús i hem pegat unes voltes per dins de l'estació i les escales mecàniques.

Al final trobem l'autobús i ens dirigim a l'estació de Chamartín on arrepleguem a l'escola que ve des de Gijón. També manen les xiques perquè ens són 12 i xics sols 3.

Sobre les 17'30 h. arribem a l'alberg de Layos passant per l'interior de la capital,Toledo. Acís ens expliquen com funciona tot i després a les habitacions. Han posat a dos o tres de cada escola en cadascuna i això vol dir que estan ben barrejats a les lliteres.

Després a les 20h ja estem sopant amb arròs, mandonguilles i amanida i fruita. Què més volem?

Demà anem a l'aula de la natura de "El Borril". Seguirem informant.

Per cert, no ens ha plogut, sols un poc quan estàvem sopant.